fbpx
Campus de verano 2017
mayo 4, 2020
¡Actividades con caballos para un día fantástico en família!
junio 17, 2020

PLUJA D’ESTELS

Paula Royo Cardona. Vilanova i la Geltrú, març 2020

«Dedicat a tots els cavalls i les meves amigues del Cub Hípic Rosper»

Una tarda d’agost estàvem amb els nostres cavalls, ells viuen en una hípica a les afores de Puigerdà. Nosaltres som quatre amigues, la Cloe que es divertida i la més simpàtica de totes, l’Ivana ella és molt reservada i tímida, la Jana una xarraire que no calla ni sota l’aigua i jo segons elles sóc la més esbojarrada de totes, sempre tinc pensaments que ens posen en embolics. Mentres els nostres cavalls mengen herba pel camp nosaltres estirades els observem, el Milord és el cavall de la Cloe té un caràcter molt dócil , és castany amb la crin negra llarga i sedosa, al seu costat està la Secretaria que pertany a la Jana però nosaltres l’anomenem Secre, una euga amb molt de caràcter, amb el pelatge blanc brillant de raça Welch, a l’altre punta del camp està l’Indi, és un cavall curiós perquè encara és molt jove, l’Ivana té molta feina perquè no és despisti perseguint les papallones, el seu pelatge és clapat de color blanc i negre i per últim està el Zeus, el meu cavall, és un cavall tord, és molt ràpid, intrèpid i una mica salvatge, però té una especial complicitat amb mi.

L’avi de la Cloe s’apropa cap a nosaltres, ell és l’encarregat de l’hípica, és un gran amant dels cavalls i sap de moltes coses sobre animals i natura.

Joan – Noies que feu aquí?

Jana – Hola Joan estem observant els nostres cavalls.

Joan – Us veig una mica avorrides, sabeu que aquesta nit és única?

Cloe – Ah sí?

Joan – Si, és una nit màgica on podem veure el cel ratllat de llums com si fos un eixam de cuques de llum que és precipiten cap a la Terra. Però no ho són, perquè són petites partícules diminutes de pols que en entrar a la nostra atmosfera augmenten tant de temperatura que es volatitzen deixant un rastre lluminós que s’anomena Llàgrimes de Sant Llorenç.

Totes -Segur que és un espectacle meravellós, hem de veure-ho!

Marta – Podríem anar amb els nostres cavalls!

Totes nosaltres anem ràpid a preparar les nostres motxilles, hem d’agafar roba d’abric perquè les nits al Pirineu sempre refresca, necessitarem tenda de campanya, les esterilles, algunes mantes i no ens oblidem pas del termo amb xocolata calenta i núvols de sucre per torrar a la foguera. Un cop tot a punt ens dirigim a preparar els nostres cavalls agafem el Milord, la Secre, l’Indi i el Zeus i els portem a les quadres.

Marta – Cloe, agafa els raspalls.

Ivana – Jo les montures i les cabeçades.

Jana – Marta, tu i jo agafem l’equipament.

Quan ja totes hem portat el material comencem a raspallar i preparar els cavalls, per acabar els hi posem la muntura i els deixem lligats mentres nosaltres ens preparem. Una estona més tard comencem l’aventura i emocionades anem trotant pel prat, xerrant, rient i imaginant com serà la pluja d’estels.

Passem entre boscos frondosos plens de pins, travessem un riu i juguem a esquitxar-nos amb l’aigua freda, seguim muntanya amunt per allunyar-nos poc a poc de les llums dels pobles que ens molestarien per veure bé els estels, un parell de quilòmetres més enllà.

Marta – Que us sembla aquest lloc per acampar?

Cloe – És perfecte!

Jana – Primer de tot muntem la tenda i acomodem els cavalls.

Ivana – També haurem de buscar llenya per fer el foc abans que es faci fosc.

Quan tenim el campament muntat i el foc encès ens asseiem en rotllana i mengem uns entrepans, de postres preparem la xocalata amb els núvols de sucre. Poc a poc es va fent fosc i plegades observem la posta de sol.

Marta – Mireu que bonic el sol amagant-se per darrera de les muntanyes.

Jana – És preciós

Ivana – M’agrada molt quan el cel està així de rogent.

La nit ja ha arribat, el cel és ben negre i un munt d’estels brillant en la foscor omplint-la de petites llumetes.

Ivana – Apa que preciós.

Cloe – Espereu, vaig a buscar la carta celeste que ens ajudarà a diferenciar els estels, l’avi m’ha dit que per identificar els estels al cel hem de girar la carta de manera que l’horitzó que estem mirant quedi a la part baixa, els números de color blau indicant la posició de la lluna en el corresponent dia del mes i els punts vermells la posisió dels planetes visibles.

Marta – Que interessant!

Cloe – També m’ha deixat uns prismàtics i un punter làser.

Ens estirem a les nostres esterilles, amb el mapa del Joan podem identificar els estels del triangle de l’estiu, formada per tres estels molt brillants de tres constel.lacions diferents: l’estel Vega de la constel.lació de Lira, Altair de la de l’Àguila i Deneb que pertany a Cigne. Amb el punter làser la Marta enfoca un estel i ens explica que un cop el seu pare li va dir que aquell era l’estel Polar que mai es movia del seu lloc i per això els mariners el feien servir de guia per no perdre’s. Llavors, la Jana va recordar que quan ella era petita la seva àvia jugava amb ella i el seu germà a trobar el carro i demanant-li el punter a la Marta enfocà cap al cel i els i mostra resseguint d’estel a estel la forma del carro.

Ivana – Mireu ja ha començat la pluja d’estels!

Cloe – Si jo també ho veig!

Marta – Mireu a l’esquerra.

Jana – I a la dreta, per tot el cel, tenia raó el teu avi Cloe és un verdader espectacle!!!

Ivana – Doncs sí que són boniques les llàgrimes de Sant Llorenç.

Ens passem una bona estona observant tot el que passa en el cel però ja comencem a sentirnos cansades i decidim que ha arribat l’hora de descansar, anem a veure si els nostres cavalls estan bé i després preparem els sacs de dormir i les mantes per posar-nos a la tenda a dormir. No han passat masses hores quant comencem a sentir els renills dels nostres cavalls, espantades ens aixequem a veure que els hi passa, ens apropem a on estan i veiem que l’indi està estirat al terra i no es troba gaire bé, al seu costat trobem una planta que es diu belladona i es venenosa,
ell l’haurà menjat per error haurem d’actuar ràpid abans que sigui massa tard.

Marta – Aquesta planta és molt tòxica, necessitem ajuda urgent.

Cloe – Hauriem d’anar a buscar el meu avi.

Ivana – Algú hauria de galopar fins a l’hípica i portar l’antídot.

Jana – Marta, ves tu que el Zeus és el més ràpid de tots.

Marta – No patiu enseguida el porto, vigileu-lo fins que arribi.

Agafo el Zeus i començo a galopar el més ràpid que puc, baixo la muntanya travessant els boscos, els prats i el riu on el dia anterior havíem estat jugant tant contentes i despreocupades, segueixo fins arribar a lloc, desesperadament crido i busco el Joan per tot arreu. Del darrere d’una quadra surt el Joan preguntant que em passa, li explico mig plorant el que li ha passat a l’Indi, ell intenta tranquilitzant-me, diu que agafa la fisostigmina que és el que necessita per curar-lo. En Joan ensella el seu cavall, l’ Aladar i ràpidament fem el camí de tornada fins el campament. Ens trobem a totes al voltant l’Indi, diuen que ha estat vomitat i que li han donat molta aigua ja que tenia la boca molt seca, el Joan les felicita per haver-ho fet, ara toca donar-li la medicina i esperar a que millori. Poc a poc ell va millorant, nosaltres per passar el temps li expliquem al Joan que ens ha agradat molt la pluja d’estels que ha sigut una gran idea venir a veure-la tot i que el despistat del l’Indi s’hagi intoxicat. Al cap d’unes hores ja està recuperat del tot, entre tots recollim el campament i ens preparem per la tornada.

Ja a l’hípica cansades els despreparem i els portem a les seves quadres els hi posem menjar  i aigua, ara toca que descansin. Nosaltres ens reunim a la sala de la xemeneia on comentem la nostra aventura, ha sigut un dia molt intens, ens ha passat un munt de coses, sort que tot ha acabat bé.

Cloe – Us estimo molt noies!

Ivana – Sou les millors amigues de món!

Jana i Marta – I els nostres cavalls són genials!!!

 

FI

Ens encanta aquesta història de la Paula i ens encantaria llegir les vostres. Compartiu amb nosaltres les vostres històries amb Rosper!